divendres, 15 de juliol del 2016

Sirius 4 - Alfons Mallol

Segueixo amb empenta en el meu objectiu d'intentar ficar-me al dia amb la literatura catalana de ciència ficció i fantasia. Els més habituals del blog ja sabreu que una de les primeres seleccions que utilitzo per triar lectura són les novel.les finalistes o premiades als Premis Ictineu.
Avui toca space-opera, amb la novel.la guanyadora de l'edició del 2013, Sirius 4, escrita per Alfons Mallol
La història ens sitúa en un futur llunyà en el que la humanitat ha aconseguit viatjar a altres estrelles i ha colonitzat diversos planetes. En un d'aquests planetes, Sirius 4,  s'ha produït una rebel·lió i l'armada és enviada per la ONU amb la missió de pacificar el terreny mitjançant el llançament massiu de càpsules tripulades sobre la superfície del planeta, però alguna cosa provoca que la majoria de càpsules no arribin correctament al seu destí i la situació es compliqui. Seguirem les aventures de LaFontaine, una legionaria curtida en batalla que intentarà sobreviure en la superfície de Sirius 4 mentre la cúpula militar intenta ficar solució al desastre.
En els primers capítols la trama sembla que serà molt típica i es centrarà en la vessant militar, però aviat comencen a aparèixer petits detalls que, tot i ser tòpics en el gènere, doten a la trama de molt més interès: espècies alienígenes, persones amb poders, cíborgs...
El problema és que aquests punts que provoquen interès no acaben d'estar ben connectats, la trama és més un conjunt de petites històries separades que un conjunt lligat, tot passa massa de pressa i sovint no queden gaire clars els motius. Els personatges, que són els que haurien de lligar l'estructura de la trama, tampoc no acaben d'estar ben dibuixats,  i no he aconseguit empatitzar amb cap d'ells. 
És una llàstima perquè l'autor mostra bones idees, però no acaben d'estar ben estructurades, segurament és un problema d'experiència, ja que Sirius 4 és la seva opera primaTampoc no ajuda en la valoració el fet que en l'edició que he llegit hi hagi diverses errades ortogràfiques i tipogràfiques.
Al seu favor diré que és una lectura àgil i algunes escenes d'acció estan molt ben fetes i resulten emocionants. 
Tot i que la meva valoració no sigui molt positiva, la novel.la ha tingut bastant èxit, ja que, apart del premi Ictineu, també va ser traduïda i publicada al castellà, fet bastant estrany en la narrativa de gènere en català. A més l'autor ha situat ja una segona novel.la en aquest univers, La Senda de Vesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada